Desembre 2007
Aquest ha estat any intens. La difusió del
llibre de poemes d'Helios Gómez està tenint
una acollida molt favorable i les nostres gestions ens
estan permeten accedir a entitats i persones que no coneixíen
la seva obra.
1.- Difusió de la publicació
El 5 de febrer, conferència de presentació
del llibre a la sala ASMAT de Barcelona.
El 19 d'abril, conferència, lectura dramatitzada
a càrec de poetes i projecció del documental
Días de tinta y pólvora al Ateneu
Barcelonés, per a la presentació del llibre
Helios Gómez, poemas de lucha y sueño,
1942-1956.
El 3 de maig conferència i projecció de
documental a l'Institut Esnest Lluch de Barcelona.
2.- Exposicions
Des del 18 de maig fins el 20 de setembre es presentà
a Robres (Osca), una exposició d'ampliacions fotogràfiques
de les carpetes de dibuixos Días de Ira
y Visca Octubre, acompanyada de les obres del fotògraf
Constantino Suárez sobre la revolució de
1934 i la seva represió a Astùries. La mostra
fou auspiciada pel Consejo General del Gobierno de Aragón.
S'ha presentat obra d'Helios Gómez junt amb les
avanguardies catalanes al Metropolitan de Nova York.
Convé recalcar la mostra internacional itinerant
(México, Museo Nacional de Arte -MUNAL-; Palacio
de la Merced de Córdoba, España; Centro
Recoletos, Buenos Aires) titolada Territorios de Diálogo,
en la qual estàn incloses obras d'Helios Gómez.
Està composta per una selecció de 130 obres
de 70 artistes plàstics espanyols, mexicans i argentins,
de la primera meitat del segle XX i el seu plantejament
es exhibir les fileres d'interacció entre els tres
espais posats en diàleg, des de les dues opcions
artístiques del surrealisme i el realisme.
Cap a la fi d'any s'inaugurà al Museo Nacional
Centro de Arte Reina Sofia de Madrid una exposició
titolada : La noche española. Flamenco, vanguardia
y cultura popular: 1865-1939, amb una dotzena de dibuixos
d'Helios Gómez.
3. Gestions per a salvar la Capella Gitana i promoure
la creació d'un Museu d'Art Polític.
El 20 de juny, entrevista amb Margarida Aritzeta,
Directora General d'Acció Departamental de la Generalitat.
Salvador Tarragó de SOS Monuments i Gabriel Gómez
presentàrem a la directora el projecte i maqueta
per a la habilitació a la presó Model del
Museu d'Art Polític. Dit projecte pasà al
Memorial Demoràtic.
El 26 de juny Salvador Tarragó i Gabriel Gómez
ens entrevistàrem amb Daniel Solé, Subdirector
General de la Direcció General del Patrimoni Cultural
al respecte de la restauració de la Capella Gitana.
El 12 de setembre, Salvador Tarragó i Gabriel Gómez
tinguèrem una entrevista amb María Jesús
Bono, Directora General de la Memòria Democràtica.
El 18 i 19 d'octubre, Gabriel Gómez presentà
el projecte al aula del Memorial Democràtic a la
Facultat de Geografía i Historia.
El 31 d'ctubre, Salvador Tarragó i Gabriel Gómez
es van reunir amb Ramón García Bragado,
Ramón Massaguer i Ricard Fayos, de la Direcció
General d'Urbanisme, a qui presentàrem el projecte
del Museo d'Art Polític. Mantenen el criteri de
conservar el panòptic, ajardinar el costat del
carrer Entença i edificar en el costat del carrer
Nicaragua.
4. Reconeixement dels Rroms: Helios Gómez al
Instituto de Cultura Gitana
Aquest any, hem vist com diversos aconteixements que van
incloure la figura i l'obra d'Helios Gómez estàn
relacionats, a més gran escala, amb els actes i
les decisions polítiques i culturals que començàren
a celebrar-se a partir del 2005, arrel d'una resolució
del Parlament Europeu: aquest document fa palesa les injustícies
que ha patit i pateix la població Rrom, i proposa
mesures concretes, en nom del respecte dels drets de l'hombre
i de les llibertats fonamentals, per a remediar aquesta
situació; coincide així mateix amb la proclamació
de la "década de insersión de los Rroms,
2005-2015" per cinc estats membres i països
candidats a l'ingrés a la Unió Europea,
ratificat al 2007 pel Parlament de Catalunya, ja que avui
en día viuen més de deu milions de Rroms
al territori europeu.
Durant tot l'ny 2007, el Musée des Beaux Arts
de la Ville de Luxembourg ha mantingut una exposició
dedicada a la cultura gitana a Europa, en la que l'obra
d'Helios Gómez ha estat representada.
Durant els dies 3, 4 i 5 de desembre amb motiu de la
constitució de la Fundación i de l' Instituto
de Cultura Gitana, sota la tutela del Ministeri de Cultura,
presidit pel ministre senyor César Antonio Molina,
es celebrà a Madrid, a la Biblioteca Nacional,
una trobada sobre la cultura gitana. Emérits coneixedors
de totes les facetes de l'art i la cultura gitana d'Espanya
exposaren les seves interesantísimes ponències
a les que quedaba palesa la gran influència de
la cultura gitana a la cultura espanyola. L'edició
de la revista Cuadernos Gitanos pel Institut de
Cultura Gitana ja había dedicat a Helios Gómez
un espai important sobre la seva biografía i a
l'aula de la Biblioteca Nacional, el crític d'art
Daniel Giralt-Miracle presentà al artista, desconegut
per a la majoría dels asistents. La apasionada
ponència envoltà als asistents i convertí
a l'artista i intelectual gitano en una de les figures
principals del acte fundador.
El doctor en llengües orientals de l' INALCO (París),
Marcel Courtiade, també ponent en la trobada, ha
traduït la biografía d'Helios a dotze idiomes,
inclòs xinès i japonès, les ha colocat
a Wikipedia i s'encarrega de donar a conèixer l'obra
de l'artista en el mon rromanó.
Desembre 2006
1.- La Capella Gitana
La única novetat és que ja estan construint
la nova presó de preventius a Barcelona que culminará
amb el desallotjament de la vella presó Model.
2.- Fons de l'ACHG
En aquest any hem formalitzat un acord amb el Museu Nacional
de Catalunya (MNAC) per a cedir-li en dipòsit i
custòdia diverses obres del nostre fons que s'afegeigen
a la ja existent.
3.- Exposició i publicació
Durant aquest any s'han exposat obres d'Helios Gómez
al Museu d'Història de Catalunya, al Museu de Sant
Cugat i al Museu Etnològic, tots de Barcelona.
La publicació mensual Le Monde Diplomatique,
desembre 2006 i Aden, Nantes, 2006, han publicat
articles sobre Helios Gómez i dibuixos de l'artista.
Amb motiu del cinquantenari de la mort d'Helios Gómez
(1956) i després d'un laboriós treball de
recuperació, la nostra associació ha publicat
el seu corpus poètic creat durant el seu cautiveri
sota el franquisme. A la pàgina "Biografía"
els hi presentem Helios Gómez, poemes de lluita
i somni 1942-1956, acompanyant als seus poemes una
selecció de dibuixos majoritariament inèdits.
Juny 2005 :
1.- La Capella Gitana
Hem tornat a reprendre tots els tràmits i propostes amb
la nova administració sense que de moment hagi novetats.
2.- Fons de l'ACHG
El nostre fons documental s'ha vist enriquit amb un importantísim
lot de documents originals d'Helios Gómez, custodiats
des del seu desés per Ika Meyer, consistent en poemes,
texts, novel·les, pensaments i estudis, molts d'ells escrits
durant el seu empresonament a la Model entre 1947 i 1954.
Existeix també un lot de pintures una mica escampades
que Ika està intentant recuperar i trametre a la nostra
associació per que, gestionades per nosaltres, acabin
en un museu.
3.- Exposició i publicació
Amb motiu del centenari del naixement d'Helios Gómez (1905)
hem presentat l'exposició Visca Octubre, al Museu
de Granollers (Barcelona) del 21 d'Abril fins al 26 de
Juny, amb l'edició d'un catàleg raonat de
la carpeta de dibuixos.
Paral·lelament es celebrà una conferéncia
de presentació del catàleg a l'Ateneu Barcelonés
el 26 de Maig amb la participació de Jacques Lemaître,
Milou Rikir (CARCOB), Teresa Pàmies i Gabriel Gómez.
Algunes revistes estrangeres han publicat dibuixos d'Helios
Gómez o articles que li fan menció, com
Faites entrer l'Infini, nº39, juny 2005, Paris,
i el .nº 304 de L'AVENÇ que reproduí
retalls de texts d'Helios durant el seu viatge a Russia
al 1932.
4.- Projectes
En un ràpid viatge a Sevilla, vàrem contactar amb diverses
persones que ens permeteren localitzar nous dibuixos d'Helios
i projectar una exposició a la seva ciutat natal.
L'estudi dels dits escrits rescatats a Portugal reflexa
molt de la personalitat d'Helios, els seus estats d'ànim
durant la seva injusta captivitat i la seva indestructible
voluntat d'oposar-se a la dictadura. L'adequat tractament
ens permetrà editar una selecció..
Febrer 2004
1.- La Capella Gitana
Varem tenir per fi, una breu entrevista amb el senyor
Marc Mayer, director del Departament de Patrimoni i ens
informà del següent:
La restauració dels frescos haurian de dur-la a
terme les restauradores oficials i, en les condicions
de presó en actiu no era aconsellable encara, de
manera que pel moment restava postergada fins que la presó
haguès estat traslladada. Si be era previst pel
2004, avui s'endarreria fins el 2010. Mentres tant els
frescos restarïen "protegits" sota la seva
mà de pintura i la cel·la restaba clausurada
per a que no es poguès manipular en ella. En el
moment en que es desafectes l'espai, es portaria a la
fi la restauració i es faria una exposició
de l'obra d'Helios Gómez de la que s'editaria un
catáleg. Les despesses de tot el procès
serian asumits pel Departament. S'oferí a ajudar-nos
en la nostra tasca de preparació del projecte del
Museu d'Art Politic.
Al cap de quinze dias el senyor Mayer era sustituït
pel senyor Sans i Travé de l'Arxiu Nacional de
Catalunya.
A data d'avui una coalició d'esquerres governa
a la Generalitat.
2.- Fons de l'ACHG
Les gestions realitzades personalment a Bèlgica
han posibilitat uns excel·lents contactes amb els
hereus de l'editor de la carpeta de dibuixos "Visca
Octubre" i ens han facilitat tot un seguit de documents
inèdits sobre les relacions d'Helios.
Fins ara, la nostra recerca intensiva de l'obra d'Helios
ens ha permès catalogar mès de trescents
dibuixos.
També hem augmentat el nombre d'exemplars del fons
de llibres dibuixats per l'Helios.
3.- Projectes
Amb aquesta documentació hem elaborat un projecte
d'exposició i conferència que hem sotmès
a l'interès de diverses instutucions per a que
ens facilitin la seva realització(l'Institut de
Cultura de Barcelona l'ha refusat aduint tenir el calendari
complert durant els propers anys).
Aquesta exposició preten ser l'avançada
d'una mès exhaustiva el proper any, coincidint
amb el centenari del naixement d'Helios Gómez.
Estem treballant en aquest projecte.
Febrer 2003
1.- La Capella Gitana
El nostre objectiu principal al llarg de l'any 2002 ha
estat completar els fons per a la restauració de
la capella, evaluada en 36.000 euros, dels quals el Departament
de Serveis Penitenciaris s'ha compromès, a finals
de 2001, en aportar la tercera part. La mediació de Manuel
Heredia, de la Federació de Associacions Gitanes de Catalunya,
que s'interesà per l'obra d'Helios Gómez, va permetre
finalment aconseguir una subvenció oficial de 12.000 euros
del Departament de Benestar i Familia. Aiximateix, restem
a l'espera de la decisió del Departament de Cultura,
per a la aportació dels 12.000 euros que manquen.
Mentrestant, s'han dut a terme gestions amb la direcció
de l'Arxiu Nacional de Catalunya, disposada a qustodiar
el fons artistic i documental de la nostra associació
i amb el Departament de Cultura per a la reclamació oficial
de les obres que son il·legalmente en mans de la
familia Roselló i de la senyora Ika Rudolf, a Portugal.
Com sabeu aquestes obres foren apropiades de manera irregular
per dites persones, aprofitant respectivament l'últim
tancament a la Model d'Helios Gómez i la seva mort a la
Residència Sant Jaume.
2.- Fons de la ACHG
En una de les seves investigacions profesionals, la nostra
amiga i socia Geneviève Michel ha descobert als Archives
Communistes de Brussel·les, un original de la carpeta
Viva Octubre i les planxes metàl·liques
de l'edició de 1930. Preveiem un próxim desplaçament
a Brussel·les per a veure la manera de disposar
d'aquest material o com a minim prendre copias i classificar-lo.
Bravo per Geneviève.
3.- Comunicacions de la ACHG. Pàgina web.
La creació, posta en marxa i adequació de la pàgina
web ha ocupat gran part del nostre temps. L'informació
que oferim es clara, concreta i abundant, pel que ens
sentim satisfets. La pàgina es presenta de moment
en castellà, català i francès (traduida
per Caroline Mignot). En breu es presentarà a l'anglès
(traduida per Isabelle i Robert Tombs) i alemany (traduida
per Ursula Barta i l'Stefen).
Febrer 2002
El projecte de trasllat de la presó
Model de Barcelona: 1995-1998
El tancament de les tres presons de Barcelona
-la Model, Trinitat (joves) i Wad Ras (dones)- i el seu
trasllat fora de la ciutat fou una de les promeses electorals
de tots els partits, amb la excepció de IC, al
llarg de les campanyes electorals de 1995 i 1999. Adoptat
per unanimitat el març de 1995 pel Parlament catalá,
el projecte va obrir una polèmica sobre l'ubicació
i la financiació dels nous establiments així
como el destí dels antics.
El problema era polític: les presons (terreny i
edifici) depenen de la Administració catalana (acord
de 1983 entre Govern central i Generalitat), no obstant,
l'espai on són situades és qualificat com
a zona de serveis per l'Ajuntament.
Per a la Generalitat i la Conselleria de Justícia,
la financiació dels nous centres s'hauria de fer
mitjançant la requalificació urbanística
del sol per part de l'Ajuntament i la construcció
de pisos per a obtenir plusvàlues. La Model, que
ocupa dues illes de l'Eixample, una superfície
de 20.000 metres quadrats, s'erigia per tant en un pastis
molt cobejable.
L'alcalde Pasqual Maragall, partidari fins l'abril de
1996 de reformar la Model a fi d'habilitar-la per a preventius,
acceptà, a partir de Setembre de 1997, la proposta
de tancar les tres presons a la vegada, construint vivendes
-inclosos pisos en règim de protecció pública-
sense renunciar a grans zones verdes.
L'única oposició a aquest projecte emanava
d’IC-Els Verds, amb la tinent d'alcalde, Eulàlia
Vintró el 1996 i la candidata a la Alcaldia Imma
Mayol el 1999. Radicalment oposat a requalificar els solars,
el grup es va pronunciar a favor de la conservació
de la Model, per a dedicar-la a altres usos.
A partir de Març de 1998, l'alcalde Joan Clos no
va continuar la línia de negociacions del seu predecessor:
Negant-se a que es requalifiquin els terrenys de la Model,
es va mostrar categòric al afirmar que l'espai
és i deu restar com a zona verda. Els solars es
destinarien a equipaments i zones verdes.
L'alcalde va posar en marxa l'inici del procés
urbanístic per a tancar les tres presons, a la
vegada que va obrir un període de consulta ciutadana
sobre la requalificació dels terrenys, sobre la
base pactada pels tres partits de l'equip de govern municipal,
PSC, IC, PI, per a ubicar en proporcions similars zones
verdes, pisos i equipaments.
Des de l'Ajuntament, s'afirmava que el procés inicial
permetria garantitzar l'equilibri de l'ús dels
solars "en funció de les necessitats urbanístiques
i socials de la ciutat i no en funció de les necessitats
econòmiques de la Generalitat per poder pagar les
noves presons", i IC es plantejà retirar
la moció que havía presentat en contra de
la requalificació dels terrenys.
El tema de la presó Model no hauría evolucionat
d'aquesta manera, de no haver-se creat una movilització
ciutadana, contra l'especulació a l'Eixample, per
a la conservació de l'edifici i la implantació
d'equipaments pel barri.
« Salvem
la Model » 1998-2001
Després de les accions de la Associació
d’ Ex-Presos Polítics, de SOS Monuments i de la
ACHG al llarg dels anys 1998 i 1999, es formà una
plataforma d'entitats a l'Abril de 1998, « La Model
per la Cultura » (SOS Monuments, Associació
d’Estudiants pel Patrimoni, Associació d’ex-presos
polítics, Associació Cultural Helios Gómez,
Associació per la Cultura no Punitiva, Associació
de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample,
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona),
en contra de l'enderrocament de l'edifici i de l'especulació
immobiliària, por la seva conservació com
a monument d'interès arquitectònic i històric
i la seva rehabilitació per a un ús social
i museogràfic, quan deixi de ser un centre penitenciari.
Durant tres anys, la Plataforma lluità per defensar
el seu projecte, convocà rodes de premsa,
manifestacions al voltant de la Model cada últim
Dilluns de mes i ha organitzat exposicions sobre el tema.
El resultat fou la inclusió, per part de l'Ajuntament,
del panòptic central de l'edifici en el Catàleg
de Protecció del Patrimoni Arquitectònic,
el Maig de 2000.
Aquesta decisió provocà una pugna amb la
Generalitat, que presentà un recurs administratiu.
Pocs mesos després -a la fi de 5 anys de conflicte-
s'arribà a un acord institucional entre l'Ajuntament
i la Conselleria de Justícia. S'acordà conservar
el edifici central amb les sis galeries radials. A canvi,
l'Ajuntament cedia a la Generalitat uns terrenys a la
zona Diagonal-Mar, com a font de recursos per al nou centre
penitenciari que substituirà la Model.
Per la seva part, la Associació de Veïns i
Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample es mostrà
satisfeta amb les promeses d'equipaments obtinguts, mentres
SOS Monuments, la Associació Cultural Helios Gómez
i la Associació d’Estudiants pel Patrimoni, defenien
seguir la lluita per mantenir la memòria col·lectiva
amb un centre de documentació i un museu en l'edifici
de la Model.
De fet, amb tot el que representa la Model, amaga l'emblema
de La Capella Gitana, frescos realitzats el 1950
per Helios Gómez. No sols es van cobrir amb una
mà de pintura cap el 98, sinó que fins el
2001 l'administració s'ha desentès de les
peticions perquè es restauri aquesta obra. Finalment,
amb la ajuda del lletrat Xavier Nart, el passat 25 de
Juliol de 2001 ens va rebre el senyor Codina, Cap del
Gabinet del Conseller de Justícia, qui es mostrà
d' acord amb la restauració i ens autoritzà
a veure l'estat de deteriorament amb un equip tècnic
a la fi d'evaluar els treballs necessaris. La susdita
visita es va dur a terme el 5 de Diciembre de 2001 i el
dictamen tècnic fou que es podíen i deurien
restaurar a pesar de les dificultats tècniques
i logistiques per a fer-ho mentres encara és presó.
Es va acordar una nova reunió amb Serveis Penitenciaris
per a estudiar la manera d'iniciar la restauració.
Darrerament (5/02/02), en reunió amb la Directora
General de la Conselleria de Justícia, senyora
Mercè Sánchez, el senyor Codina, el restaurador
senyor Emili Julià i el nostre president senyor
Gabriel Gómez, s'acordà que la restauració
hauria de fer-se pel senyor Julià durant la nit;
en quant al cost dels treballs, evaluat en 36.000 €, la
Conselleria disposa d'un presupost de 12.000 €, de manera
que cercarem l'ajuda econòmica d'un patrocinador
privat que vulgui aportar la diferència.
