Febrer 2010
Investigació:
- Als arxius i hemeroteques nacionals digitalitzades.
- Als arxius estatals de l'URSS.
Exposicions i actes:
- Verona (Itàlia. Convegno Internazionale Alle
Radice dell'Europa: Mori, giudei e zingari. Universitá
degli Studi di Verona. Exposició Helios Gómez
a Biblioteca Frinzi de la Universitat, des del 22 de novembre
fins al 31 de gener de 2010. Projecció de documentals
sobre Helios Gómez i la Capella Gitana. Ponències
sobre Helios Gómez. La mostra ha significat un
descobriment i fou acollida amb interés i aplaudiments.
- Centre Cultural "Can Cabanyes", Badalona
(Barcelona): Durant el mes de gener, l'Associació
Catalana d'Investigacions Marxistes ha organitzat una
exposició de dibuixos d'Helios Gómez i tres
conferències sobre la vida i l'obra del nostre
artista.
Pendent d'ajustar dates i continguts estem portant a
terme gestions per a presentar l'obra d'Helios Gómez
a diferents capitals d'Europa.
La Model. restauració de la Capella Gitana
i Museu d'Art Polític:
- Creació del documental En defensa de la
presó Model. Un lloc de memòria. (21
mn). El reivindicat projecte de dedicar l'espai de la
presó Model a lloc de memòria i usos culturals
es recreat gràficament mitjançant una realització
virtual en 3D que evidència la idoneitat d'aquesta
transformació.
Distribució gratuita de DVD's i llibres a l'elenc
dels polítics catalans, personalitats i associacions;
difusió a la red d'Internet mitjançant Youtube.
Publicacions:
La edició d'Helios Gómez, la revolución
gráfica, recull dos centenars de dibuixos editats
als mitjants gràfics del anys 30, en blanc i negre
i color: Gabriel Gómez, Caroline Mignot [Introd.],
Helios Gómez la revolución gráfica,
F.I.M., A.C.I.M., A.C.H.G., Barcelona, 2009.
- Caroline Mignot, Gabriel Gómez, "La ciutat
silenciada. La presó Model de Barcelona com a espai
de resistència" p.99-108, Espais de lluita,
repressió i resistècia a Barcelona, Col·lectiu
Desafectos [Edit.], Barcelona, 2010.
- Jesús Alonso Carballés, "Helios
Gómez et la révolution: de la peinture à
la litterature", Litterature romaní, construction
ou réalité ?. Études tsiganes, 36,
Paris, 2009, FNASAT.
2008-2009
Investigació:
L'ACHG segueix investigant per tal de rescatar els dibuixos
i les obres inèdites d'Helios Gómez. Hem ampliat el fons
documental amb imatges i noticies d'obres dels anys 30
localitzades recentment a Rochefort (França) i de dades
inèdites sobre l'exili a Paris als anys 30 i a
les poblacions de Saint Papoul i Bram (França)
al 1939.
Fruit d'aquesta tasca, i gràcies al suport econòmic de
la Direcció General de la Memòria Democràtica s'han digitalitzat
uns 50 dibuixos. Impressos a la mida de 70 x 50 cm., amb
suport, es troben ja disponibles per a exposicions.
Hem recollit informació directa inèdita sobre l'Helios
Gómez a l'exili a París als anys 30 i a les poblacions
de Saint Papoul i Bram (França) el 1939.
Exposicions:
- Ponència i exposició de l'obra d'Helios Gómez a l'IES
Barri Besòs de Barcelona. 13- 22 d'Abril 2008. Presentació
: Paco Marín, germans merçedaris.
- IHOES (Institut d'Histoire Ouvrière, Économique et Sociale),
Bèlgica: Exposició itinerant sobre La Centrale des mineurs
de Charleroi, Mineurs en lutte, amb imatges d'un
cartell de l'artista realitzat pel sindicat obrer al 1932.
Conferències:
- Universitat de Limoges: Col·loqui sobre literatura gitana
a Europa. Ponències de Marcel Courthiade i Jesús
Alonso sobre Helios Gómez (13-14 de novembre 2008). -
Jornades sobre Ciutat i Memòria, Barcelona. Ponéncia
sobre la presó Model de Barcelona, ACHG, (20-21 de novembre
de 2008).
Projectes:
- Entrevista amb Sebastià Pujol, regidor de cultura,
Premià de Dalt, per organitzar una exposició a la Vil·la
el febrer 2009.
- Projecte d'exposició a la seu del Instituto de
Estudios Andaluces, Sevilla, cap el setembre 2009.
- Projecte d'exposició itinerant per Catalunya, per la
Fundació d'Estudis Marxistes a partir de 2009. Primer
certàmen: L'Hospitalet (Barcelona), abril 2009.
- Guió cinematogràfic sobre Helios Gómez.
La Model, restauració de la Capella gitana
i Museu d'Art Polític:
Presentació del projecte de Museu d'Art Polític a
la IV galeria de la Model de Barcelona, al voltant de
la Capella Gitana. Creació d'imatges en 3D que mostran
visualment el projecte. Entrevistes de ACHG i SOS Monuments
amb :
Montserrat Tura, Consellera de Justícia
Pep Fornés, Director Museu Etnològic
Jordi Martí, Regidor de Cultura, Ajuntament de Barcelona
Pere García, de l'Agrupació d'Associacions Gitanes de
Catalunya
Assumpta Escarp, regidora del districte de l'Eixample
Màxim López, Gerent del districte de l'Eixample
Elisenda Capera, Directora Servei Tècnic d'Urbanisme,
Ajuntament Barcelona
Inma Barbal, Directora Tècnica d'Urbanisme i Infraestructures,
Ajuntament BCN Xavier Garriga, Director general d'Acció
Comunitària
Publicacions:
- Cuadernos gitanos, 2, Institut de Cultura
Gitana, Madrid, 2008, articles i comentaris sobre l'Helios
Gómez
- Amaro Drom, artícle sobre Helios Gómez
i la problemàtica de la Capella Gitana, Húngria,
2008.
- Littératures tsiganes, Actes du congrès,
Limoges, (novembre 2008) novembre 2009.
2007-2008
1.- Difusió del llibre de poemes d'Helios
Gómez
- 5 de febrer, conferència de presentació
del llibre a la sala ASMAT de Barcelona.
-19 d'abril, conferència, lectura dramatitzada
a càrec de poetes i projecció del documental
Días de tinta y pólvora al Ateneu
Barcelonés.
- 3 de maig, conferència i projecció de
documental a l'Institut Esnest Lluch de Barcelona.
2.- Exposicions
- 18 de maig- 20 de setembre, Robres (Osca), exposició
Helios Gómez, de la revolució a la guerra,
acompanyada de les obres del fotògraf Constantino
Suárez sobre la revolució de 1934 a Astùries,
Consejo General del Gobierno de Aragón.
- Obra d'Helios Gómez, exposició sobre les
avanguardies catalanes al Metropolitan de Nova York.
- Mostra internacional itinerant (México, Museo
Nacional de Arte -MUNAL-; Palacio de la Merced de Córdoba,
España; Centro Recoletos, Buenos Aires), Territorios
de Diálogo, amb obras d'Helios Gómez.
- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid, La
noche española. Flamenco, vanguardia y cultura
popular: 1865-1939, amb una dotzena de dibuixos d'Helios
Gómez.
- Tot l'any 2007, Musée des Beaux Arts de la Ville
de Luxembourg, exposició dedicada a la cultura
gitana a Europa, amb obra d'Helios Gómez.
3. Restauració de la Capella Gitana i promoció
del Museu d'Art Polític.
Entrevistes ACHG i SOS Monuments amb:
- 20 de juny, Margarida Aritzeta, Directora General d'Acció
Departamental de la Generalitat.
- 26 de juny, Daniel Solé, Subdirector General
de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 12 de setembre, María Jesús Bono, Directora
General de la Memòria Democràtica.
- 18 i 19 d'octubre, Gabriel Gómez, presentació
del projecte a l'aula del Memorial Democràtic,
Facultat de Geografía i Historia, Barcelona.
- 31 d'octubre, Ramón García Bragado, Ramón
Massaguer i Ricard Fayos, Direcció General d'Urbanisme.
4. Reconeixement dels Rroms: Helios Gómez a
l'Instituto de Cultura Gitana
Aquest any, hem vist com diversos aconteixements que van
incloure la figura i l'obra d'Helios Gómez estàn
relacionats, a més gran escala, amb els actes i
les decisions polítiques i culturals que començàren
a celebrar-se a partir del 2005, arrel d'una resolució
del Parlament Europeu: aquest document fa palesa les injustícies
que ha patit i pateix la població Rrom, i proposa
mesures concretes, en nom del respecte dels drets de l'home
i de les llibertats fonamentals, per a remediar aquesta
situació; coincide així mateix amb la proclamació
de la "década de insersión de los Rroms,
2005-2015" per cinc estats membres i països
candidats a l'ingrés a la Unió Europea,
ratificat al 2007 pel Parlament de Catalunya, ja que avui
en día viuen més de deu milions de Rroms
al territori europeu.
El desembre de 2007, amb motiu de la constitució
de la Fundación i de l' Instituto de
Cultura Gitana, sota la tutela del Ministeri de Cultura,
presidit pel ministre senyor César Antonio Molina,
es celebrà a Madrid, a la Biblioteca Nacional,
una trobada sobre la cultura gitana. Emérits coneixedors
de totes les facetes de l'art i la cultura gitana d'Espanya
exposaren les seves interesantísimes ponències
a les que quedaba palesa la gran influència de
la cultura gitana a la cultura espanyola. L'edició
de la revista Cuadernos Gitanos pel Institut de
Cultura Gitana ha dedicat a la biografía d'Helios
Gómez un espai important i a l'aula de la Biblioteca
Nacional, el crític d'art Daniel Giralt-Miracle
presentà al artista, desconegut per a la majoría
dels asistents. La apasionada ponència envoltà
als asistents i convertí a l'artista i intelectual
gitano en una de les figures principals del acte fundador.
El doctor en llengües orientals de l' INALCO (París),
Marcel Courthiade, també ponent en la trobada,
ha traduït la biografía d'Helios a dotze idiomes,
inclòs xinès i japonès, les ha colocat
a Wikipedia i s'encarrega de donar a conèixer l'obra
de l'artista en el mon rromanó.
2006-2007
1.- La Capella Gitana
La única novetat és que ja estan construint
la nova presó de preventius a Barcelona que culminará
amb el desallotjament de la vella presó Model.
2.- Fons de l'ACHG
En aquest any hem formalitzat un acord amb el Museu Nacional
de Catalunya (MNAC) per a cedir-li en dipòsit i
custòdia diverses obres del nostre fons que s'afegeigen
a la ja existent.
3.- Exposicions:
- Museu d'Història de Catalunya
- Museu de Sant Cugat
- Museu Etnològic
4.- Publicacions:
- Le Monde Diplomatique, París, desembre
2006, dibuixos d'Helios Gómez
- Aden, Nantes, 2006, article sobre Helios Gómez
i dibuixos de l'artista.
- Helios Gómez, poemes de lluita i somni 1942-1956,
ACHG, Barcelona, 2006. Per el cinquantenari de la mort
d'Helios Gómez (1956) i després d'un laboriós
treball de recuperació, la nostra associació
ha publicat seu corpus poètic creat per l'artista
durant el seu cautiveri sota el franquisme.
2005-2006
1.- La Capella Gitana
Hem tornat a reprendre tots els tràmits i propostes amb
la nova administració sense que de moment hagi novetats.
2.- Fons de l'ACHG
El nostre fons documental s'ha vist enriquit amb un importantísim
lot de documents originals d'Helios Gómez, custodiats
des del seu desés per Ika Meyer, consistent en poemes,
texts, novel·les, pensaments i estudis, molts d'ells escrits
durant el seu empresonament a la Model entre 1947 i 1954.
Existeix també un lot de pintures una mica escampades
que Ika està intentant recuperar i trametre a la nostra
associació per que, gestionades per nosaltres, acabin
en un museu.
3.- Exposicions
Amb motiu del centenari del naixement d'Helios Gómez (1905)
hem presentat l'exposició Visca Octubre, al Museu
de Granollers (Barcelona) del 21 d'Abril fins al 26 de
Juny, amb l'edició d'un catàleg raonat de
la carpeta de dibuixos.
Paral·lelament es celebrà una conferéncia
de presentació del catàleg a l'Ateneu Barcelonés
el 26 de Maig amb la participació de Jacques Lemaître,
Milou Rikir (CARCOB), Teresa Pàmies i Gabriel Gómez.
4.- Publicacions
- Faites entrer l'Infini, nº39, juny 2005,
Paris
- L'AVENÇ, 304.
- Viva Octubre, Cataleg d'exposició, ACHG,
Museu d'Història de Catalunya, Museu de Granollers,
CarCob. Granollers, 2005
5.- Projectes
En un ràpid viatge a Sevilla, vàrem contactar amb diverses
persones que ens permeteren localitzar nous dibuixos d'Helios
i projectar una exposició a la seva ciutat natal.
L'estudi dels dits escrits rescatats a Portugal reflexa
molt de la personalitat d'Helios, els seus estats d'ànim
durant la seva injusta captivitat i la seva indestructible
voluntat d'oposar-se a la dictadura. L'adequat tractament
ens permetrà editar una selecció..
2004-2005
1.- La Capella Gitana
Varem tenir per fi, una breu entrevista amb el senyor
Marc Mayer, director del Departament de Patrimoni i ens
informà del següent:
La restauració dels frescos haurian de dur-la a
terme les restauradores oficials i, en les condicions
de presó en actiu no era aconsellable encara, de
manera que pel moment restava postergada fins que la presó
haguès estat traslladada. Si be era previst pel
2004, avui s'endarreria fins el 2010. Mentres tant els
frescos restarïen "protegits" sota la seva
mà de pintura i la cel·la restaba clausurada
per a que no es poguès manipular en ella. En el
moment en que es desafectes l'espai, es portaria a la
fi la restauració i es faria una exposició
de l'obra d'Helios Gómez de la que s'editaria un
catáleg. Les despesses de tot el procès
serian asumits pel Departament. S'oferí a ajudar-nos
en la nostra tasca de preparació del projecte del
Museu d'Art Politic.
Al cap de quinze dias el senyor Mayer era sustituït
pel senyor Sans i Travé de l'Arxiu Nacional de
Catalunya.
A data d'avui una coalició d'esquerres governa
a la Generalitat.
2.- Fons de l'ACHG
Les gestions realitzades personalment a Bèlgica
han posibilitat uns excel·lents contactes amb els
hereus de l'editor de la carpeta de dibuixos "Visca
Octubre" i ens han facilitat tot un seguit de documents
inèdits sobre les relacions d'Helios.
Fins ara, la nostra recerca intensiva de l'obra d'Helios
ens ha permès catalogar mès de trescents
dibuixos.
També hem augmentat el nombre d'exemplars del fons
de llibres dibuixats per l'Helios.
3.- Projectes
Amb aquesta documentació hem elaborat un projecte
d'exposició i conferència que hem sotmès
a l'interès de diverses instutucions per a que
ens facilitin la seva realització(l'Institut de
Cultura de Barcelona l'ha refusat aduint tenir el calendari
complert durant els propers anys).
Aquesta exposició preten ser l'avançada
d'una mès exhaustiva el proper any, coincidint
amb el centenari del naixement d'Helios Gómez.
Estem treballant en aquest projecte.
2003-2004
1.- La Capella Gitana
El nostre objectiu principal al llarg de l'any 2002 ha
estat completar els fons per a la restauració de
la capella, evaluada en 36.000 euros, dels quals el Departament
de Serveis Penitenciaris s'ha compromès, a finals
de 2001, en aportar la tercera part. La mediació de Manuel
Heredia, de la Federació de Associacions Gitanes de Catalunya,
que s'interesà per l'obra d'Helios Gómez, va permetre
finalment aconseguir una subvenció oficial de 12.000 euros
del Departament de Benestar i Familia. Aiximateix, restem
a l'espera de la decisió del Departament de Cultura,
per a la aportació dels 12.000 euros que manquen.
Mentrestant, s'han dut a terme gestions amb la direcció
de l'Arxiu Nacional de Catalunya, disposada a qustodiar
el fons artistic i documental de la nostra associació
i amb el Departament de Cultura per a la reclamació oficial
de les obres que son il·legalmente en mans de la
familia Roselló i de la senyora Ika Rudolf, a Portugal.
Com sabeu aquestes obres foren apropiades de manera irregular
per dites persones, aprofitant respectivament l'últim
tancament a la Model d'Helios Gómez i la seva mort a la
Residència Sant Jaume.
2.- Fons de la ACHG
En una de les seves investigacions profesionals, la nostra
amiga i socia Geneviève Michel ha descobert als Archives
Communistes de Brussel·les, un original de la carpeta
Viva Octubre i les planxes metàl·liques
de l'edició de 1930. Preveiem un próxim desplaçament
a Brussel·les per a veure la manera de disposar
d'aquest material o com a minim prendre copias i classificar-lo.
Bravo per Geneviève.
3.- Comunicacions de la ACHG. Pàgina web.
La creació, posta en marxa i adequació de la pàgina
web ha ocupat gran part del nostre temps. L'informació
que oferim es clara, concreta i abundant, pel que ens
sentim satisfets. La pàgina es presenta de moment
en castellà, català i francès. En
breu es presentarà a l'anglès (traduida
per Isabelle i Robert Tombs) i alemany (traduida per Ursula
Barta i l'Stefen).
2002-2003
El projecte de trasllat de la presó
Model de Barcelona: 1995-1998
El tancament de les tres presons de Barcelona
-la Model, Trinitat (joves) i Wad Ras (dones)- i el seu
trasllat fora de la ciutat fou una de les promeses electorals
de tots els partits, amb la excepció de IC, al
llarg de les campanyes electorals de 1995 i 1999. Adoptat
per unanimitat el març de 1995 pel Parlament catalá,
el projecte va obrir una polèmica sobre l'ubicació
i la financiació dels nous establiments així
como el destí dels antics.
El problema era polític: les
presons (terreny i edifici) depenen de la Administració
catalana (acord de 1983 entre Govern central i Generalitat),
no obstant, l'espai on són situades és qualificat
com a zona de serveis per l'Ajuntament.
Per a la Generalitat i la Conselleria
de Justícia, la financiació dels nous centres
s'hauria de fer mitjançant la requalificació
urbanística del sol per part de l'Ajuntament i
la construcció de pisos per a obtenir plusvàlues.
La Model, que ocupa dues illes de l'Eixample, una superfície
de 20.000 metres quadrats, s'erigia per tant en un pastis
molt cobejable.
L'alcalde Pasqual Maragall, partidari
fins l'abril de 1996 de reformar la Model a fi d'habilitar-la
per a preventius, acceptà, a partir de Setembre
de 1997, la proposta de tancar les tres presons a la vegada,
construint vivendes -inclosos pisos en règim de
protecció pública- sense renunciar a grans
zones verdes.
L'única oposició a aquest
projecte emanava d’IC-Els Verds, amb la tinent d'alcalde,
Eulàlia Vintró el 1996 i la candidata a
la Alcaldia Imma Mayol el 1999. Radicalment oposat a requalificar
els solars, el grup es va pronunciar a favor de la conservació
de la Model, per a dedicar-la a altres usos.
A partir de Març de 1998, l'alcalde
Joan Clos no va continuar la línia de negociacions
del seu predecessor: Negant-se a que es requalifiquin
els terrenys de la Model, es va mostrar categòric
al afirmar que l'espai és i deu restar com a zona
verda. Els solars es destinarien a equipaments i zones
verdes.
L'alcalde va posar en marxa l'inici
del procés urbanístic per a tancar les tres
presons, a la vegada que va obrir un període de
consulta ciutadana sobre la requalificació dels
terrenys, sobre la base pactada pels tres partits de l'equip
de govern municipal, PSC, IC, PI, per a ubicar en proporcions
similars zones verdes, pisos i equipaments.
Des de l'Ajuntament, s'afirmava que
el procés inicial permetria garantitzar l'equilibri
de l'ús dels solars "en funció de
les necessitats urbanístiques i socials de la ciutat
i no en funció de les necessitats econòmiques
de la Generalitat per poder pagar les noves presons",
i IC es plantejà retirar la moció que havía
presentat en contra de la requalificació dels terrenys.
El tema de la presó Model no
hauría evolucionat d'aquesta manera, de no haver-se
creat una movilització ciutadana, contra l'especulació
a l'Eixample, per a la conservació de l'edifici
i la implantació d'equipaments pel barri.
« Salvem
la Model » 1998-2001
Després de les accions de la Associació
d’ Ex-Presos Polítics, de SOS Monuments i de la
ACHG al llarg dels anys 1998 i 1999, es formà una
plataforma d'entitats a l'Abril de 1998, « La Model
per la Cultura » (SOS Monuments, Associació
d’Estudiants pel Patrimoni, Associació d’ex-presos
polítics, Associació Cultural Helios Gómez,
Associació per la Cultura no Punitiva, Associació
de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample,
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona),
en contra de l'enderrocament de l'edifici i de l'especulació
immobiliària, por la seva conservació com
a monument d'interès arquitectònic i històric
i la seva rehabilitació per a un ús social
i museogràfic, quan deixi de ser un centre penitenciari.
Durant tres anys, la Plataforma lluità
per defensar el seu projecte, convocà rodes de
premsa, manifestacions al voltant
de la Model cada últim Dilluns de mes i ha organitzat
exposicions sobre el tema.
El resultat fou la inclusió,
per part de l'Ajuntament, del panòptic central
de l'edifici en el Catàleg de Protecció
del Patrimoni Arquitectònic, el Maig de 2000.
Aquesta decisió provocà
una pugna amb la Generalitat, que presentà un recurs
administratiu. Pocs mesos després -a la fi de 5
anys de conflicte- s'arribà a un acord institucional
entre l'Ajuntament i la Conselleria de Justícia.
S'acordà conservar el edifici central amb les sis
galeries radials. A canvi, l'Ajuntament cedia a la Generalitat
uns terrenys a la zona Diagonal-Mar, com a font de recursos
per al nou centre penitenciari que substituirà
la Model.
Per la seva part, la Associació
de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample
es mostrà satisfeta amb les promeses d'equipaments
obtinguts, mentres SOS Monuments, la Associació
Cultural Helios Gómez i la Associació d’Estudiants
pel Patrimoni, defenien seguir la lluita per mantenir
la memòria col·lectiva amb un centre de
documentació i un museu en l'edifici de la Model.
De fet, amb tot el que representa la
Model, amaga l'emblema de La Capella Gitana, frescos
realitzats el 1950 per Helios Gómez. No sols es
van cobrir amb una mà de pintura cap el 98, sinó
que fins el 2001 l'administració s'ha desentès
de les peticions perquè es restauri aquesta obra.
Finalment, amb la ajuda del lletrat Xavier Nart, el passat
25 de Juliol de 2001 ens va rebre el senyor Codina, Cap
del Gabinet del Conseller de Justícia, qui es mostrà
d' acord amb la restauració i ens autoritzà
a veure l'estat de deteriorament amb un equip tècnic
a la fi d'evaluar els treballs necessaris. La susdita
visita es va dur a terme el 5 de Diciembre de 2001 i el
dictamen tècnic fou que es podíen i deurien
restaurar a pesar de les dificultats tècniques
i logistiques per a fer-ho mentres encara és presó.
Es va acordar una nova reunió amb Serveis Penitenciaris
per a estudiar la manera d'iniciar la restauració.
Darrerament (5/02/02), en reunió amb la Directora
General de la Conselleria de Justícia, senyora
Mercè Sánchez, el senyor Codina, el restaurador
senyor Emili Julià i el nostre president senyor
Gabriel Gómez, s'acordà que la restauració
hauria de fer-se pel senyor Julià durant la nit;
en quant al cost dels treballs, evaluat en 36.000 €, la
Conselleria disposa d'un presupost de 12.000 €, de manera
que cercarem l'ajuda econòmica d'un patrocinador
privat que vulgui aportar la diferència.
