| Associació Cultural |
 |
|
Barcelona
|
|
|
LA CAPELLA GITANA A LA PRESÓ MODEL DE BARCELONA
La militància política d'Helios Gómez i la
publicació dels seus dibuixos caracteritzats per la denúncia
social portaren a aquest singular artista a la presó
en nombroses ocasions al llarg de la seva vida.
El 1950, durant un d'aquests períodes de presó, entre
els anys 1948 a 1954, cedint a l'insistència del
director espiritual de la presó Model de Barcelona,
el sacerdot mercedari Bienvenido Lahoz, Helios Gómez pintà
uns frescos dedicats a la Verge de la Mercè, patrona
dels presos i de la ciutat de Barcelona.
|
Detall del frontal de la cel·la
|
Aquest oratori es
troba a la cel·la número 1 del primer pis a
la quarta galeria i, degut als rasgos gitanos dels personatges
que composen la pintura en una personalíssima interpretació
de l'artista, es conegut com la Capella Gitana.
Aquesta obra d'art, fruit de la inspiració d'un artista àmpliament
reconegut per la seva qualitat, constitueix un testimoni i
un patrimoni cultural de la ciutat.
Els frescos, que es conservaven des d'aleshores, (fotografiats
novament el 1985 deixant còpies a Serveis Penitenciaris)
foren tapats al 1998 amb una mà de pintura, agravi
produit sota la direcció de la aleshores Consellera de Justícia
senyora Núria de Gispert, aduint, en paraules del director
de relacions externes "raons d'higiene", contravenint frontalment
la Llei de Propietat Intel·lectual. |
|
En el contexte d'una maniobra especulativa sobre els terrenys
de la presó Model per part de la Generalitat, la
demanda de rehabilitació de l'obra realitzada per
la Associació Cultural Helios Gómez , dirigint-se a la Consellera
senyora Núria de Gispert (18/11/98), al Conseller
de Cultura senyor Joan Mª Pujals (30/11/98), al Síndic
de Greuges senyor Antón Cañellas (3/12/98) y al aleshores
Director General de Patrimoni Cultural senyor Josep Mª Huguet
(21/4/99), no fou atesa. Tampoc semblava que els nombrosos
articles publicats a la premsa arribaven a la sensibilitat
de l'Administració: Josep Mª Huertas: La desapareguda
capella dels gitanos, El Periódico 26/2/98; Emili Herman:
Helios Gómez artista universal, La Vanguardia 5/5/98;
Xavier Barral i Altet (ex director del MNAC): Atemptat
contra l'art a la Model, AVUI 9/6/98; Pedro Burruezo:
Que no se pierda la Capilla Gitana, ABC CATALUÑA
30/1/99; La Capella Gitana de l'Helios Gómez, EL
TRIANGLE 10/3/99; Gabriel Gómez: La Capilla Gitana, el
arte silenciado, Boletín de la Plataforma La Model per
la Cultura, Mayo de 2000; Lluis Permanyer: Arte entre
rejas no es Modelo LA VANGUARDIA 2/6/2001. També han
expresat la seva adhesió a la nostra reivindicació
nombroses persones i entitats d'entre les que destaquem
a : Antoni Tàpies (pintor), Lluis Carod Rovira (President
d'Esquerra Republicana de Catalunya), Teresa Pàmies (escriptora),
Daniel Giralt-Miracle (crític d'art), Carles Fontseré
(artista), Abel Paz (historiador), Forges (dibuixant), Joan
Manel Serrat (cantautor), la Associació SOS Monuments, la
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la
Agrupació Profesional d'Il·lustradors de Catalunya,
la Agrupació Profesional de Ilustradores de Madrid, etc.
L'historia de la presó Model està molt lligada
als sentiments de tres generacions que van patir la repressió:
L'empresonament d'aquells que s'oposaven a un sistema totalitari
truncà o va arruinar les seves vides i les dels seus
familiars, donant a aquest singular edifici una dimensió
trascendent. L'existència en una galeria de la Capella
Gitana legitima la nostra pretensió de restauració i la
dedicació d'aquest espai a lloc de memòria històrica
on es pugui exposar permanentment el fons gràfic
i documental d'Helios Gómez junt a exposicions temporals
d'altres artistas represaliats.
|
|
|
Detall del
fresc sobre la porta de la cel·la |
|
|